{"id":11381,"date":"2026-03-24T17:57:30","date_gmt":"2026-03-24T16:57:30","guid":{"rendered":"https:\/\/satdi.umh.es\/?p=11381"},"modified":"2026-07-08T09:44:23","modified_gmt":"2026-07-08T07:44:23","slug":"oceanos-en-el-centro-de-la-tierra","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/satdi.umh.es\/ca\/2026\/03\/24\/oceanos-en-el-centro-de-la-tierra\/","title":{"rendered":"Oceans al centre de la Terra?"},"content":{"rendered":"<p>Durant d\u00e8cades els cient\u00edfics han sabut que el nucli del nostre planeta no est\u00e0 fet nom\u00e9s de ferro i n\u00edquel. Aix\u00f2 ho saben perqu\u00e8 hi ha un &#8220;d\u00e8ficit de densitat&#8221;, ja que el centre de la Terra \u00e9s m\u00e9s lleuger del que hauria. Quins ingredients secrets completen la recepta? Un nou estudi publicat a la revista Nature Geoscience ha mostrat un element fascinant: l&#8217;hidrogen.<\/p>\n<p>Estudiar el nucli \u00e9s impossible mitjan\u00e7ant perforaci\u00f3 (a penes hem esgarrapat la superf\u00edcie amb uns 12 km de profunditat). Per aix\u00f2, l&#8217;equip va utilitzar t\u00e8cniques avan\u00e7ades d&#8217;alta pressi\u00f3 i temperatura per simular les condicions extremes que hi ha a 2.900 quil\u00f2metres sota els nostres peus.<\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/satdi.umh.es\/files\/2026\/03\/Gemini_Generated_Image_tv7b5gtv7b5gtv7b.png\"><img loading=\"lazy\" class=\"alignleft wp-image-11384 size-medium\" src=\"https:\/\/satdi.umh.es\/files\/2026\/03\/Gemini_Generated_Image_tv7b5gtv7b5gtv7b-300x164.png\" alt=\"\" width=\"300\" height=\"164\" srcset=\"https:\/\/satdi.umh.es\/files\/2026\/03\/Gemini_Generated_Image_tv7b5gtv7b5gtv7b-300x164.png 300w, https:\/\/satdi.umh.es\/files\/2026\/03\/Gemini_Generated_Image_tv7b5gtv7b5gtv7b-1024x559.png 1024w, https:\/\/satdi.umh.es\/files\/2026\/03\/Gemini_Generated_Image_tv7b5gtv7b5gtv7b-768x419.png 768w, https:\/\/satdi.umh.es\/files\/2026\/03\/Gemini_Generated_Image_tv7b5gtv7b5gtv7b.png 1408w\" sizes=\"(max-width: 300px) 100vw, 300px\" \/><\/a>Mitjan\u00e7ant l&#8217;\u00fas de cel\u00b7les d&#8217;enclusa de diamant i an\u00e0lisi d&#8217;alta resoluci\u00f3, els cient\u00edfics van quantificar quanta aigua (en forma d&#8217;hidrogen) podia haver estat absorbida pel ferro fos durant la formaci\u00f3 de la Terra.<\/p>\n<p>L&#8217;estudi revela resultats sorprenents, com ara que el nucli terrestre podria albergar una quantitat ingent d&#8217;hidrogen, equivalent a diverses vegades la massa de tots els oceans de la superf\u00edcie combinats.<\/p>\n<p>Aquesta troballa canvia la nostra comprensi\u00f3 sobre l&#8217;origen de l&#8217;aigua. Ja que suggereix que gran part dels elements que formen l&#8217;aigua van estar presents des del naixement del planeta, atrapats a les profunditats, en lloc d&#8217;arribar nom\u00e9s per impactes d&#8217;asteroides externs. I per altra banda, sobre l&#8217;evoluci\u00f3 del planeta. L&#8217;hidrogen al nucli afecta com es transporta la calor i com es genera el camp magn\u00e8tic que ens protegeix de la radiaci\u00f3 solar.<\/p>\n<p>Aquesta troballa \u00e9s important, ja que saber qu\u00e8 est\u00e0 fet exactament el cor de la Terra ens ajuda a entendre no nom\u00e9s el nostre passat, sin\u00f3 tamb\u00e9 l&#8217;habitabilitat d&#8217;altres planetes. Si l&#8217;hidrogen \u00e9s un component com\u00fa als nuclis planetaris, la \u201crecepta\u201d per a un planeta viu podria ser m\u00e9s complexa del que imagin\u00e0vem.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Durant d\u00e8cades els cient\u00edfics han sabut que el nucli del nostre planeta no est\u00e0 fet nom\u00e9s de ferro i n\u00edquel. Aix\u00f2 ho saben perqu\u00e8 hi ha un &#8220;d\u00e8ficit de densitat&#8221;, ja que el centre de la Terra \u00e9s m\u00e9s lleuger del que hauria. Quins ingredients secrets completen la recepta? Un nou estudi publicat a la [&#8230;]<\/p>\n","protected":false},"author":16034,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_links_to":"","_links_to_target":""},"categories":[36688,259],"tags":[71225,1494793,1494790,286030,80555],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/satdi.umh.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11381"}],"collection":[{"href":"https:\/\/satdi.umh.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/satdi.umh.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/satdi.umh.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/16034"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/satdi.umh.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=11381"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/satdi.umh.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/11381\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/satdi.umh.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=11381"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/satdi.umh.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=11381"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/satdi.umh.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=11381"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}