{"id":8890,"date":"2024-12-02T11:30:26","date_gmt":"2024-12-02T10:30:26","guid":{"rendered":"https:\/\/satdi.umh.es\/?p=8890"},"modified":"2024-11-29T14:43:11","modified_gmt":"2024-11-29T13:43:11","slug":"descubren-huellas-que-revelan-la-convivencia-de-dos-especies-humanas-hace-15-millones-de-anos","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/satdi.umh.es\/ca\/2024\/12\/02\/descubren-huellas-que-revelan-la-convivencia-de-dos-especies-humanas-hace-15-millones-de-anos\/","title":{"rendered":"Descobreixen empremtes que revelen la conviv\u00e8ncia de dues esp\u00e8cies humanes fa 1,5 milions d&#8217;anys"},"content":{"rendered":"<p><\/p>\n<h5><strong>Un equip internacional de cient\u00edfics ha identificat una s\u00e8rie d&#8217;empremtes f\u00f2ssils a la conca del llac Turkana (Kenya), que revelen la coexist\u00e8ncia de dues esp\u00e8cies humanes fa 1,5 milions d&#8217;anys. Aquestes marques, atribu\u00efdes a l&#8217;<em>Homo erectus<\/em> i el <em>Paranthropus boisei<\/em>, suggereixen un escenari evolutiu m\u00e9s complex del que es coneixia fins ara.<\/strong><\/h5>\n<div id=\"attachment_8896\" style=\"width: 610px\" class=\"wp-caption aligncenter\"><a href=\"https:\/\/satdi.umh.es\/files\/2024\/11\/Coexistencia-pisadas-humanas-Kenia.jpg\"><img aria-describedby=\"caption-attachment-8896\" loading=\"lazy\" class=\"wp-image-8896\" src=\"https:\/\/satdi.umh.es\/files\/2024\/11\/Coexistencia-pisadas-humanas-Kenia-1024x768.jpg\" alt=\"\" width=\"600\" height=\"450\" srcset=\"https:\/\/satdi.umh.es\/files\/2024\/11\/Coexistencia-pisadas-humanas-Kenia-1024x768.jpg 1024w, https:\/\/satdi.umh.es\/files\/2024\/11\/Coexistencia-pisadas-humanas-Kenia-300x225.jpg 300w, https:\/\/satdi.umh.es\/files\/2024\/11\/Coexistencia-pisadas-humanas-Kenia-768x576.jpg 768w, https:\/\/satdi.umh.es\/files\/2024\/11\/Coexistencia-pisadas-humanas-Kenia.jpg 1200w\" sizes=\"(max-width: 600px) 100vw, 600px\" \/><\/a><p id=\"caption-attachment-8896\" class=\"wp-caption-text\">Foto: Kevin Hatala<\/p><\/div>\n<p>L&#8217;an\u00e0lisi de les empremtes mostra difer\u00e8ncies significatives en l&#8217;estructura i la mida, cosa que va permetre identificar la pres\u00e8ncia de dos grups diferents d&#8217;hom\u00ednids. Mentre que les empremtes de l&#8217;<em>Homo erectus<\/em> reflecteixen una biomec\u00e0nica semblant a la dels humans moderns, les del <em>Paranthropus boisei<\/em> presenten variacions anat\u00f2miques que indiquen caracter\u00edstiques f\u00edsiques diferents. \u00c9s a dir, parlem d&#8217;un hom\u00ednid menys corpulent, amb un cervell m\u00e9s petit que l&#8217;erectus, i caracteritzat per unes enormes mand\u00edbules i molars amb qu\u00e8 mastegava vegetals durs i fibrosos, com continuen fent avui dia els goril\u00b7les.<\/p>\n<p>Aquest descobriment suggereix que els ecosistemes de fa 1,5 milions d&#8217;anys estaven habitats per diverses esp\u00e8cies humanes que compartien territoris i recursos. Aix\u00f2 refor\u00e7a la idea que la interacci\u00f3 entre esp\u00e8cies ja fos en termes de compet\u00e8ncia o coexist\u00e8ncia pac\u00edfica va jugar un paper crucial en l&#8217;evoluci\u00f3 humana. Tamb\u00e9 planteja noves preguntes sobre com es podien haver adaptat aquestes esp\u00e8cies a un entorn competitiu en termes d&#8217;acc\u00e9s a aliments i h\u00e0bitats.<\/p>\n<p><strong>&#8220;Van passar per all\u00e0 amb una difer\u00e8ncia d&#8217;hores, o uns quants dies com a m\u00e0xim&#8221;<\/strong>, explica <a href=\"https:\/\/www.chatham.edu\/academics\/undergraduate\/biology\/faculty\/kevin-hatala.html\"><strong>Kevin Hatala<\/strong><\/a>, investigador de<a href=\"https:\/\/www.eva.mpg.de\/index\/\"> <strong>l&#8217;Institut Max Planck d&#8217;Antropologia Evolutiva d&#8217;Alemaina<\/strong><\/a> i couator de la troballa publicada dijous passat a <strong><a href=\"https:\/\/www.science.org\/doi\/10.1126\/science.ado5275\">Science<\/a><\/strong>. El descobriment d&#8217;aquestes petjades fossilitzades permet explorar &#8220;muntons de preguntes claus sobre l&#8217;evoluci\u00f3 humana i la competici\u00f3 entre esp\u00e8cies&#8221;, destaca el cient\u00edfic.<\/p>\n<h3><strong>Import\u00e0ncia del descobriment<\/strong><\/h3>\n<p>Les empremtes fossilitzades no nom\u00e9s ofereixen una visi\u00f3 \u00fanica sobre la locomoci\u00f3 i la biomec\u00e0nica d&#8217;aquestes esp\u00e8cies, sin\u00f3 que tamb\u00e9 proporcionen pistes sobre el comportament social i ecol\u00f2gic. Aquest tipus d&#8217;evid\u00e8ncia \u00e9s escassa al registre f\u00f2ssil, i la seva an\u00e0lisi ajuda a reconstruir el panorama de les primeres interaccions humanes. A m\u00e9s, suggereix que l&#8217;evoluci\u00f3 de la marxa b\u00edpeda, un tret distintiu del g\u00e8nere Homo, ja estava ben establerta en aquesta \u00e8poca.<\/p>\n<p>Aquesta troballa obre noves l\u00ednies de recerca per comprendre la diversitat i les din\u00e0miques de les poblacions humanes antigues. Estudis futurs podrien centrar-se a identificar m\u00e9s empremtes, analitzar restes arqueol\u00f2giques associades i desenvolupar models que expliquin com aquestes esp\u00e8cies van coexistir i evolucionar en un entorn canviant. Aix\u00ed mateix, posa de manifest la import\u00e0ncia de la investigaci\u00f3 interdisciplin\u00e0ria en paleontologia, antropologia i geologia per desxifrar els misteris del passat.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Un equip internacional de cient\u00edfics ha identificat una s\u00e8rie d&#8217;empremtes f\u00f2ssils a la conca del llac Turkana (Kenya), que revelen la coexist\u00e8ncia de dues esp\u00e8cies humanes fa 1,5 milions d&#8217;anys. Aquestes marques, atribu\u00efdes a l&#8217;Homo erectus i el Paranthropus boisei, suggereixen un escenari evolutiu m\u00e9s complex del que es coneixia fins ara.<br \/>\nFoto: Kevin Hatala<br \/>\nL&#8217;an\u00e0lisi de [&#8230;]<\/p>\n","protected":false},"author":3770,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_links_to":"","_links_to_target":""},"categories":[1134,507],"tags":[1491580,1491568,72740,74486,1491571],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/satdi.umh.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8890"}],"collection":[{"href":"https:\/\/satdi.umh.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/satdi.umh.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/satdi.umh.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3770"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/satdi.umh.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=8890"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/satdi.umh.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8890\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/satdi.umh.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=8890"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/satdi.umh.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=8890"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/satdi.umh.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=8890"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}