La cova d’Altamira, declarada Patrimoni de la Humanitat en 2008, enfronta un desafiament constant a causa de l’impacte de l’interés que genera la seua singularitat. Des que fora descoberta en 1868 per Modest Cubillas, la cova ha sigut objecte d’estudi i admiració tant pel públic com pel personal investigador. La seua importància radica en les excepcionals pintures rupestres que s’han conservat gràcies a un despreniment ocorregut fa 13,000 anys, el qual va bloquejar l’entrada, mantenint un equilibri perfecte de temperatura i humitat en el seu interior.

Aquest equilibri es va veure alterat quan es va reobrir la cova, permetent l’entrada d’aire exterior. En 1977, després d’identificar els danys severs causats per l’acumulació de diòxid de carboni, la cova es va tancar al públic. Encara que hi ha hagut intents de reobertura, les visites estan actualment limitades a cinc persones al dia per a minimitzar la deterioració. A més del seu valor cultural, Altamira és un ecosistema singular amb espècies adaptades a condicions específiques i formacions geològiques que brinden informació sobre el clima passat.

Un equip d’investigació del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) han treballat en un model crucial per a la preservació d’aquest tresor. Liderat pel Museu Nacional de Ciències Naturals (MNCN) i l’Institut Geològic i Miner d’Espanya (IGME), en col·laboració amb les universitats d’Alacant, Almeria i Tolosa, l’estudi va utilitzar tècniques avançades de modelització matemàtica basades en dades recollides entre 1996 i 2012.

“El nostre model considera mesuraments in situ de la temperatura i humitat del sòl exterior, i la temperatura i concentració de CO₂ dins de la cova”, explica Sergio Sánchez-Moral, del MNCN. A més, incorporant dades externes d’imatges satel·litàries, s’ha simulat el comportament del CO₂ en diverses condicions climàtiques, validant els resultats amb dades reals. Això ha permés desenvolupar equacions dinàmiques que controlen la variabilitat temporal i espacial dels fluxos de gasos, energia i matèria entre l’exterior i el mitjà subterrani.

La investigació, publicada en la revista Nature, subratlla la necessitat de monitorar i ajustar contínuament les estratègies de conservació. “El canvi climàtic preveu un augment en la concentració de CO₂ que podria agreujar els riscos de corrosió i deterioració de les pintures”, apunta Sánchez-Moral. Per això, és fonamental anticipar-se a aquests canvis i adaptar les mesures de conservació de manera dinàmica i sostenible, assegurant la preservació d’Altamira per a les generacions futures.

Bisó a la Cova d’Altamira. Pixabay

Font: https://www.nature.com/articles/s41598-024-60149-9

Sáez, D. Benavente, S. Cuezva, M. Huc, Á. Fernández‑Cortés, A. Mialon, Y. Kerr, S. Sánchez‑Moral y S. Mangiarotti. (2024) Scenarios for the Altamira cave CO2 concentration from 1950 to 2100. Scientific reports. DOI: https://doi.org/10.1038/s41598-024-60149-9