Un equip internacional de científics ha identificat una sèrie d’empremtes fòssils a la conca del llac Turkana (Kenya), que revelen la coexistència de dues espècies humanes fa 1,5 milions d’anys. Aquestes marques, atribuïdes a l’Homo erectus i el Paranthropus boisei, suggereixen un escenari evolutiu més complex del que es coneixia fins ara.

Foto: Kevin Hatala

L’anàlisi de les empremtes mostra diferències significatives en l’estructura i la mida, cosa que va permetre identificar la presència de dos grups diferents d’homínids. Mentre que les empremtes de l’Homo erectus reflecteixen una biomecànica semblant a la dels humans moderns, les del Paranthropus boisei presenten variacions anatòmiques que indiquen característiques físiques diferents. És a dir, parlem d’un homínid menys corpulent, amb un cervell més petit que l’erectus, i caracteritzat per unes enormes mandíbules i molars amb què mastegava vegetals durs i fibrosos, com continuen fent avui dia els goril·les.

Aquest descobriment suggereix que els ecosistemes de fa 1,5 milions d’anys estaven habitats per diverses espècies humanes que compartien territoris i recursos. Això reforça la idea que la interacció entre espècies ja fos en termes de competència o coexistència pacífica va jugar un paper crucial en l’evolució humana. També planteja noves preguntes sobre com es podien haver adaptat aquestes espècies a un entorn competitiu en termes d’accés a aliments i hàbitats.

“Van passar per allà amb una diferència d’hores, o uns quants dies com a màxim”, explica Kevin Hatala, investigador de l’Institut Max Planck d’Antropologia Evolutiva d’Alemaina i couator de la troballa publicada dijous passat a Science. El descobriment d’aquestes petjades fossilitzades permet explorar “muntons de preguntes claus sobre l’evolució humana i la competició entre espècies”, destaca el científic.

Importància del descobriment

Les empremtes fossilitzades no només ofereixen una visió única sobre la locomoció i la biomecànica d’aquestes espècies, sinó que també proporcionen pistes sobre el comportament social i ecològic. Aquest tipus d’evidència és escassa al registre fòssil, i la seva anàlisi ajuda a reconstruir el panorama de les primeres interaccions humanes. A més, suggereix que l’evolució de la marxa bípeda, un tret distintiu del gènere Homo, ja estava ben establerta en aquesta època.

Aquesta troballa obre noves línies de recerca per comprendre la diversitat i les dinàmiques de les poblacions humanes antigues. Estudis futurs podrien centrar-se a identificar més empremtes, analitzar restes arqueològiques associades i desenvolupar models que expliquin com aquestes espècies van coexistir i evolucionar en un entorn canviant. Així mateix, posa de manifest la importància de la investigació interdisciplinària en paleontologia, antropologia i geologia per desxifrar els misteris del passat.