Un recent estudi ha revelat que les aus rapaces a Espanya exerceixen un paper crucial en la propagació d’uns certs paràsits del gènere Sarcocystis. Aquests paràsits requereixen dos hostes per a completar el seu cicle de vida: un intermedi, on es desenvolupen en els músculs, i un altre definitiu, on maduren en els intestins. Encara que se sabia que els depredadors i carronyers eren hostes definitius, la implicació dels rapinyaires no havia sigut prou investigada fins ara.

En aquest estudi, realitzat per un grup d’investigadors de Lituània i Espanya, des van analitzar 40 aus rapaces de les famílies Accipitridae, Falconidae i Strigidae al nostre país. Sorprenentment, en el 82,5% de les mostres intestinals es van detectar espècies de Sarcocystis. Es van identificar nou espècies conegudes, com a S. arctica, S. columbae i S. halieti, a més de tres organismes genèticament nous. Especialment notable va ser l’aguilot (Buteo buteo), en les mostres del qual es van trobar fins a nou espècies diferents de Sarcocystis.

Aquest descobriment subratlla la importància dels rapinyaires en la transmissió d’aquests paràsits i destaca la necessitat de considerar a les aus com a hostes definitius en estudis epidemiològics. Comprendre aquest cicle de transmissió és essencial per a desenvolupar estratègies efectives de control i prevenció de malalties associades a Sarcocystis, que poden afectar tant la fauna silvestre com a animals domèstics i fins i tot a humans.

A més, l’alta taxa de coinfecció observada en els rapinyaires suggereix que aquestes aus podrien ser un reservori significatiu de diversitat genètica per a Sarcocystis. Aquesta troballa obri noves vies d’investigació sobre com aquestes interaccions parasitàries poden influir en la salut dels ecosistemes i en la dinàmica de les poblacions d’aus rapaces.