Recreació d´una base lunar en 3D, amb panells solars i producció de menjar. Crèdits: ESA

​

Investigadors de la Universitat de Potsdam, Alemanya, han desenvolupat cèl·lules solars utilitzant pols lunar simulat, cosa que podria oferir una solució energètica sostenible per a futures missions espacials i bases lunars. Aquestes cèl·lules converteixen la llum solar en electricitat de manera eficient i presenten una notable resistència a la radiació, una característica essencial per operar a l’entorn hostil de la Lluna. ​

El procés de fabricació implica fondre el regolit lunar simulat per crear “vidre lunar” o “moonglass”. Aquest vidre es combina amb perovskites, una mena de vidres coneguts per la seva eficiència en la conversió d’energia solar i la facilitat de fabricació. La combinació de moonglass i perovskites dóna com a resultat cèl·lules solars que, per cada gram de material enviat a lespai, poden generar fins a 100 vegades més energia que els panells solars tradicionals.

La utilització de materials disponibles a la superfície lunar per fabricar cèl·lules solars in situ podria reduir significativament els costos i desafiaments logístics associats amb el transport de materials des de la Terra. A més, aquestes cèl·lules solars resistents a la radiació podrien proporcionar una font d’energia fiable i sostenible per a colònies futures lunars, facilitant missions de llarga durada i l’exploració contínua del satèl·lit natural de la Terra. ​

Aquest avenç representa un pas significatiu cap a l’autosuficiència energètica a l’exploració espacial i destaca el potencial del regòlit lunar com a recurs clau per al desenvolupament d’infraestructures a la Lluna.