L’aprenentatge invisible valora l’impacte dels avanços tecnològics i les transformacions en l’educació formal. “Qüestiona l’incorporació de la lletra e- com a fórmula màgica per postular una falsa innovació. A més a més, mostra amb èmfasi la insuficiència de l’integració de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) en l’aula com a mecanisme exclusiu d’una adaptació digital”, anota Pardo Kuklinski, coordinador editorial de Col·lecció Transmedia XXI.

Els autors del terme, Cristóbal Cobo y John W. Moravec, ho proposen com una metateoria capaç d’integrar diferents idees i perspectives. Aprenentatge invisible: cap a una nova ecologia de la educació, publicat en 2011, es presenta com un “protoparadigma en fase beta y plena etapa de construcció”. Partint de que l’aprenentatge es prellonga al llarg de la vida y pot ocórrer en qualsevol moment i lloc,

què és allò que el fa invisible -o què no?

1. Arquetip conceptual socio-tecnològic: Aquesta perspectiva desencadena reflexions sobre com aconseguir una educació de major pertinència, capaç de reduir la bretxa entre allò que s’ensenya des de l’educació formal i el que demana el món del treball; per tant, incentiva estratègies orientades a combinar l’aprenentatge formal amb el no-formal i l’informal.
2. Cerca noves formes d’aprenentatge: Concep contínues dosi de creativitat, innovació, treball col·laboratiu i distribuït, així com laboratoris d’experimentació i noves formes de traducció del coneixement.
3. L’aprenentatge invisible s’adapta a l’especificitat i a la diversitat de cada context: Mentre que en alguns contextos servirà de complement de l’educació tradicional, en altres espais s’usarà com una invitació a explorar noves formes d’aprenentatge. Molts enfocaments de l’educació procuren una aproximació d’adalt cap avall (el control del govern, la fiscalització dels processos educatius, els plantejaments polítics, etc.); en canvi, Aprenentatge invisible proposa una revolució de les idees des d’abaix cap amunt (“fes-lo tú mateix”, “continguts generats per l’usuari”, “aprenentatge basat en problemes”, “aprenentatge permanent”).
4. Suggereix noves aplicacions de les TIC per a l’aprenentatge: Aquesta proposta inclou un ampli marc de competències, coneixements i destreses que, segons el context, podrà adoptar-se per incrementar els nivells d’ocupació, per impulsar la formació d’agents del coneixement o per ampliar les dimensions de l’aprenentatge tradicional.

Una resposta a les necessitats educatives actuals

“L’impacte de les TIC en l’educació i en la formació encara no ha sigut tan significatiu com s’esperava -malgrat l’ampli suport polític i social que han tingut-. Encara que les TIC tenen el potencial per a desenvolupar un procés continu d’aprenentatge, això encara no s’ha aconseguit” (European Commission, 2008, p. 4).

A què aspira l’aprenentatge invisible?

Aprenentatge invisible gira al voltant de tres eixos: (1) Compartir experiències i perspectives innovadores, orientades a repensar estratègies per tal d’aprendre i desaprendre continuament. (2) Promoure el pensament crític davant el paper de l’educació formal, informal i no-formal en tots els nivells educatius; (3) i, finalment, contribuir a la creació d’un procés d’aprenentatge sostenible (i permanent), innovant i dissenyant noves cultures per a una societat global.

FONT: http://www.aprendizajeinvisible.com/es/