Un pàncrees artificial que millora la vida dels xiquets i xiquetes amb diabetis tipus 1
Un grup científic de la Universitat de Cambridge ha desenvolupat un sistema semi-automatitzat d’alliberament d’insulina, conegut com a ‘pàncrees artificial’, que millora substancialment el control glucèmic en xiquets d’entre 1 i 7 anys d’edat amb diabetis de tipus 1 sense augmentar la hipoglucèmia. La investigació, publicada en New England Journal of Medicine, és la primera que aborda aquesta tecnologia en pacients de tan curta edat, i revela que el seu ús és segur i més eficaç per a controlar els nivells de sucre en sang que la tecnologia actual, la teràpia de bomba augmentada per sensors.
Aquesta teràpia, requereix que els pares revisen els nivells de glucosa del seu fill mitjançant un monitor i després ajusten manualment la quantitat d’insulina administrada per la bomba. En aquest nou estudi s’ha desenvolupat l’aplicació CamAPS FX, que, combinada amb un monitor de glucosa i una bomba d’insulina, actua com un pàncrees artificial, ajustant automàticament la quantitat d’insulina que administra, en funció dels nivells de glucosa predits o en temps real. Es tracta d’un «sistema híbrid de bucle tancat», cosa que significa que el cuidador del xiquet haurà d’administrar la insulina a l’hora dels menjars, però en la resta dels moments l’algorisme funciona per si mateix.
El professor Román Hovorka, de l’Institut de Ciències Metabòliques Wellcome-MRC de la Universitat de Cambridge explica que “l’aplicació CamAPS FX fa prediccions sobre el que creu que pot ocórrer a continuació basant-se en l’experiència passada. Aprén quanta insulina necessita el xiquet al dia i com canvia en diferents moments del dia. A partir d’ací, ajusta els nivells d’insulina per a ajudar a aconseguir els nivells ideals de sucre en sang. A part de l’hora dels menjars, està totalment automatitzat, per la qual cosa els pares no han de controlar contínuament els nivells de sucre en sang dels seus fills”.
La investigació s’ha dut a terme en 7 centres del Regne Unit i Europa en el qual van participar 74 xiquets i xiquetes d’entre 1 i 7 anys amb diabetis de tipus 1. L’objectiu era comparar la teràpia del sistema híbrid de bucle tancat amb l’actual de bomba augmentada per sensors. Per a això, els pacients van usar cadascuna de les tècniques durant 16 setmanes consecutives. Els resultats van demostrar que l’aplicació CamAPS FX va reduir els nivells mitjans de sucre en la sang i va mantindre durant més temps als pacients en el rang objectiu dels seus nivells de glucosa comparat amb la teràpia de bomba augmentada per sensors. Així mateix, la teràpia híbrida de bucle tancat va demostrar una millora en la qualitat del somni dels pacients. Segons els registres, més del 80% de les lectures del sensor durant la nit estaven dins del rang objectiu.
Julia Ware, primera autora de l’estudi, va indicar que “els pares han descrit el nostre pàncrees artificial com un ‘canvi de vida’, ja que significava que podien relaxar-se i passar menys temps preocupant-se pels nivells de sucre en la sang dels seus fills, especialment durant la nit”.
