La capacitat d’alguns organismes per regenerar parts del cos ha fascinat la ciència durant dècades. Tot i això, un recent estudi publicat a Science Advances ha anat un pas més enllà en descriure un fenomen que qüestiona algunes de les idees més assentades sobre la vida, la regeneració i l’envelliment cel·lular.

La investigació se centra en Psolus fabricii , una mena de cogombre de mar pertanyent al grup dels equinoderms, animals emparentats amb les estrelles de mar. L’equip científic va observar que fragments de teixit extrets d’aquests animals no només sobrevivien fora de l’organisme, sinó que continuaven creixent i reorganitzant-se durant més de tres anys en condicions sorprenentment simples: aigua de mar natural, sense nutrients afegits i sense condicions estèrils especials.

Els teixits estudiats incloïen cèl·lules epidèrmiques, musculars, nervioses i connectives. Durant tot el període d’observació, els explants van mantenir activitat biològica, van mostrar capacitat de divisió cel·lular, resposta immunitària i absorció de nutrients dissolts a l’aigua. En altres paraules, no es tractava de teixits conservats passivament sinó d’estructures vives i funcionals. Un dels aspectes més destacats del treball és que aquest comportament no es va observar en teixits daltres espècies relacionades analitzades per lequip investigador. Això suggereix que Psolus fabricii té característiques biològiques excepcionals que, fins ara, no havien estat descrites a la literatura científica.

Més enllà de la curiositat biològica, la troballa podria tenir importants implicacions per a àrees com ara la medicina regenerativa, l’enginyeria de teixits i la investigació biomèdica. Comprendre els mecanismes que permeten a aquests teixits mantenir-se actius durant períodes tan prolongats podria aportar pistes noves sobre la reparació d’òrgans, l’envelliment cel·lular o el desenvolupament de models experimentals alternatius.

Imatge generada per Magnific

Font: https://www.science.org/doi/10.1126/sciadv.aeb1394