Un equip d’investigadors de la Universitat de Stanford ha fet un avenç sorprenent en desenvolupar un líquid que fa transparent el teixit del ratolí. Publicat a la revista Science, aquest descobriment promet revolucionar el camp de la investigació biomèdica permetent una visualització més clara i detallada dels òrgans i teixits interns sense necessitat de procediments invasius.

El Dr. Guosong Hong, un dels autors principals de l’estudi, va comentar a Science: “Aquest líquid és un canvi de joc en la manera com podem observar els teixits. “Proporciona una finestra clara a l’interior dels òrgans sense necessitat de procediments invasius”. A més, la Dra. Elizabeth L. Schmidt, coautora de l’estudi, va destacar: “Poder veure els teixits en el seu estat natural és essencial per entendre millor els processos biològics i avançar en el desenvolupament de nous tractaments”.

Imatges i dades reals de lestudi realitzat per investigadors de la Universitat de Stanford. Font: revista Science

En concret, els autors van utilitzar una solució creada amb aigua i tartrazina, un colorant alimentari artificial molt estès (el famós E-102 o colorant alimentari groc número 5) que s’utilitza en productes com gominoles, begudes energètiques, truites, mostassa o fins i tot com a colorant de paella per substituir el safrà. La “màgia” es produeix perquè la dissolució de molècules que absorbeixen la llum a l’aigua canvia l’índex de refracció de la solució perquè coincideixi amb l’índex de refracció dels components del teixit, com els lípids. “En essència, les molècules de colorant redueixen el grau en què la llum es dispersa pel teixit de la pell, com la dissipació d’un banc de boira”, assenyalen els autors.

Aquest avenç té el potencial de transformar la manera com investiguem i tractem diverses malalties. La transparència dels teixits permetrà als científics estudiar els processos biològics amb un nivell de detall sense precedents, facilitant la detecció precoç de malalties i la creació de teràpies més efectives. A mesura que aquesta tecnologia es perfecciona i s’adapta a altres tipus de teixits i organismes, podria obrir noves vies per a diagnòstics menys invasius i una millor comprensió de les condicions mèdiques complexes. En el futur, aquest tipus d’innovacions podrien canviar radicalment el nostre enfocament de la medicina i millorar significativament la qualitat de vida.