Quan la tecnologia comença a veure: un implant cerebral dóna veu a la foscor
Un equip d’investigadors de la Universitat Miguel Hernández d’Elx (UMH) ha aconseguit un avenç revolucionari al camp de les neuropròtesis visuals: han implantat una matriu de 100 microelèctrodes a l’escorça visual de dues persones que havien perdut la vista. Aquest dispositiu —tan compacte que cap en un espai de gairebé 4 mil·límetres de costat— actua com una càmera artificial que envia senyals elèctrics al cervell, emulant l’activitat normal de la retina i el nervi òptic.
Però la veritable novetat no és només “donar visió” de manera passiva: és que el sistema estableix un diàleg entre la tecnologia i el cervell. Mentre l’implant envia estímuls elèctrics per generar percepcions visuals, simultàniament registra l’activitat neuronal i adapta la seva acció en temps real, en un procés de bucle tancat. Així, el cervell aprèn de l’implant i l’implant aprèn del cervell. Això suposa un salt important respecte als sistemes tradicionals “de llaç obert” que no tenen en compte com el cervell va canviant o adaptant-se.
A la pràctica, aquest sistema permet als voluntaris cecs percebre formes bàsiques, moure’s amb més autonomia i orientar-se en entorns simples. Tot i que encara no és una restauració completa de la vista, els resultats són prometedors i marquen el camí cap a futures solucions que podrien tornar la funcionalitat visual a persones que avui viuen a la foscor. L’estudi, publicat a la revista Science Advances, ha estat liderat Eduardo Fernández Jover, catedràtic de la UMH i pertanyent a l’àrea de Bioenginyeria, Biomaterials i Nanomedicina del CIBER (CIBER-BBN) i hi ha col·laborat també l’Hospital IMED d’Elx.
Els investigadors adverteixen que encara queda molt per avançar: optimitzar la resolució de les percepcions, assegurar l’estabilitat a llarg termini de l’implant, disminuir riscos quirúrgics i millorar la interfície entre càmera, processador i cervell. Tot i així, aquesta fita obre un nou capítol en què la visió artificial deixa de ser només un “proctor” extern per convertir-se en un soci actiu del sistema neuronal humà.








