La canyella, una de les espècies més comunes i utilitzada a la cuina, és una gran aliada per a la teva memòria segons la ciència. Font: Steve Buissinne a Pixabay.

La canyella és, sens dubte, una de les espècies més conegudes i més antigues que hi ha a la història de la humanitat. A la Xina s’emprava ja l’any 2500 aC. i els àrabs la utilitzaven per aromatitzar carns, ja que es tracta d’un aliment que conté un oli essencial ric en fenol que inhibeix els bacteris responsables de la seva putrefacció. Actualment, es fa servir en diversos tipus (branca i mòlta) i la seva aroma especial a fusta, agradable i dolça, i el seu càlid sabor, la fa molt emprada tant per a plats dolços com salats. És originària del sud d’Índia i Sri Lanka, encara que també es cultiva a Brasil, Birmània, Indonèsia, Índies occidentals i illes de l’oceà Pacífic, tots països càlids els hiverns dels quals no són freds.

Però la canyella, una espècia derivada de l’escorça interna d’arbres del gènere Cinnamomum, no només afegeix un sabor agradable als aliments, sinó que també ha estat objecte d’estudi al llarg dels anys pels possibles beneficis per a la salut. A través de la investigació científica, s’han identificat diverses propietats com la d’antioxidant, ajudant a combatre el dany causat pels radicals lliures al cos i prevenint el risc de patir malalties cròniques com el càncer o les malalties cardíaques. Alguns estudis suggereixen també la seva capacitat antiinflamatòria, reduint certs riscos relacionats amb l’artritis, per exemple. Altres investigacions indiquen que la canyella pot ajudar a millorar el funcionament i augmentar els nivells d’insulina, una hormona que s’encarrega de regular el sucre a la sang, sent beneficiós per a les persones que tenen prediabetis i diabetis tipus 2. Així mateix, la canyella té efectes termogènics i metabòlics, augmentant la despesa energètica i l’oxidació de la grasa afavorint així la pèrdua de pes.

No podem oblidar tampoc el seu potencial afrodisíac, essent un estimulant natural molt reconegut a la societat. Precisament, és aquesta particularitat estimulant i l’efecte que provoca al cervell el que ha portat la Universitat de Ciències Mèdiques de Biryand (Iran) a publicar un estudi recentment recopilant altres treballs anteriors que indagaven sobre l’efecte d’aquesta espècie tan comuna en la funció cerebral. Tot i que un dels principals factors de risc de la memòria és l’edat i els antecedents familiars, hi ha altres factors en què podem incidir i que estan relacionats amb l’estil de vida, com és el cas de l’alimentació.

En aquest sentit, la Universitat de Harvard, a través d’Uma Naidoo, directora de Psiquiatria Nutricional de la Facultat de Medicina, va assenyalar alguns dels aliments que poden fer malbé el nostre cervell i les seves capacitats cognitives. I són diversos els estudis que suggereixen que la canyella té components clau per a la memòria i l’aprenentatge. Entre ells, una de les investigacions de la universitat iraniana de Biryand que recalca que la canyella té efectes neuroprotectors que interfereixen en múltiples vies d’estrès oxidatiu i proinflamatòries. Els seus components, com l’eugenol, el cinamaldehid i l’àcid cinàmic, podrien alterar positivament la funció cognitiva “en disminuir la placa amiloide a l’hipocamp i la fosforilació de la proteïna tau”. Així, destaquen que la majoria dels estudis van informar que la canyella podria ser útil per prevenir i reduir el deteriorament del nostre cervell, alentint malalties com l’Alzheimer.