Durant dècades els científics han sabut que el nucli del nostre planeta no està fet només de ferro i níquel. Això ho saben perquè hi ha un “dèficit de densitat”, ja que el centre de la Terra és més lleuger del que hauria. Quins ingredients secrets completen la recepta? Un nou estudi publicat a la revista Nature Geoscience ha mostrat un element fascinant: l’hidrogen.

Estudiar el nucli és impossible mitjançant perforació (a penes hem esgarrapat la superfície amb uns 12 km de profunditat). Per això, l’equip va utilitzar tècniques avançades d’alta pressió i temperatura per simular les condicions extremes que hi ha a 2.900 quilòmetres sota els nostres peus.

Mitjançant l’ús de cel·les d’enclusa de diamant i anàlisi d’alta resolució, els científics van quantificar quanta aigua (en forma d’hidrogen) podia haver estat absorbida pel ferro fos durant la formació de la Terra.

L’estudi revela resultats sorprenents, com ara que el nucli terrestre podria albergar una quantitat ingent d’hidrogen, equivalent a diverses vegades la massa de tots els oceans de la superfície combinats.

Aquesta troballa canvia la nostra comprensió sobre l’origen de l’aigua. Ja que suggereix que gran part dels elements que formen l’aigua van estar presents des del naixement del planeta, atrapats a les profunditats, en lloc d’arribar només per impactes d’asteroides externs. I per altra banda, sobre l’evolució del planeta. L’hidrogen al nucli afecta com es transporta la calor i com es genera el camp magnètic que ens protegeix de la radiació solar.

Aquesta troballa és important, ja que saber què està fet exactament el cor de la Terra ens ajuda a entendre no només el nostre passat, sinó també l’habitabilitat d’altres planetes. Si l’hidrogen és un component comú als nuclis planetaris, la “recepta” per a un planeta viu podria ser més complexa del que imaginàvem.