Un segle de psicologia la Universitat Complutense de Madrid

El nou Museu Complutense de la Psicologia obre les portes aquesta setmana a la Facultat de Psicologia de la Universitat Complutense de Madrid , amb un recorregut que repassa més d`un segle d`història científica a través d`instruments originals, experiments emblemàtics i figures clau de la disciplina. Dirigit pel professor Javier Bandres , l’espai reuneix des de materials del primer laboratori de psicologia experimental a Espanya fins a dispositius que van anticipar debats actuals sobre conducta, aprenentatge i persuasió. Entre les peces més destacades hi ha el muntatge que recorda l’experiment del 1942 del psicòleg nord-americà Leo Crespi , la investigació del qual va demostrar que l’expectativa de recompensa pot influir més en el comportament que la recompensa mateixa.

Antiga caixa de mostres del Museu de psicologia de la UCM

Caixa de mostres usada pel neuròleg Luis Simarro – Foto: Inma Flores – El País.

El museu, que obrirà amb cita prèvia a la Facultat de Psicologia de la Universitat Complutense de Madrid , ret homenatge als pioners de la disciplina a Espanya. Una sala està dedicada a Luis Simarro , el laboratori del qual va ser germen d’avenços decisius per a Santiago Ramon i Cajal . Una altra recorda Mercedes Rodrigo , primera persona titulada en Psicologia a Espanya, impulsora de la psicotècnia i defensora de la detecció del talent infantil. El recorregut no eludeix episodis foscos, com la deriva repressiva de certs plantejaments de la psicologia criminal a la postguerra.

L’exposició culmina amb instruments que van marcar l’evolució científica de la disciplina, com la cèlebre caixa de BF Skinner , paradigma del condicionament operant, els principis del qual —adverteix Bandrés— bateguen avui en la lògica addictiva dels telèfons mòbils. També hi figura el taquistoscopi i referències a la llei de Weber-Fechner, que va inaugurar la psicologia quantitativa. Després de repassar dècades d’experiments i teories, el director reivindica l’essència acadèmica de la disciplina amb una conclusió sòbria: més enllà d’aparells històrics, l’instrument fonamental és “una persona que sap i una pissarra”.

Font: elpais.com