Una xarxa neuronal al cor
Xarxa neuronal al cor – Imatge generada amb IA.
Una investigació de la Universitat de Yale publicada en la revista Cell ha revelat que el cor posseïx un sistema nerviós propi molt més complex i determinant del que es pensava. Encara que l’existència del sistema nerviós cardíac intrínsec (ICNS) es coneixia des de feia anys, el seu estudi havia sigut limitat perquè aquestes neurones representen només el 0,01 % del teixit cardíac. Mitjançant modificacions genètiques en ratolins i tècniques avançades de seqüenciació de cèl·lula única i d’imatge tridimensional, l’equip liderat per Rui B. Chang va aconseguir cartografiar i analitzar el comportament d’aquesta xarxa intrínseca.
L’estudi va identificar dues poblacions neuronals diferenciades amb funcions complementàries i indispensables. D’una banda, les neurones Npy+, vinculades al sistema nerviós parasimpàtic i al nervi vague, regulen la freqüència cardíaca habitual i garanteixen el flux sanguini en les artèries coronàries; de fet, la seua eliminació experimental va provocar una insuficiència cardíaca mortal en els rosegadors. D’altra banda, les neurones Ddah1+, connectades al sistema nerviós simpàtic, s’activen davant situacions d’elevat estrès físic o emocional per a mantindre l’estabilitat elèctrica de l’òrgan i previndre aturades cardíaques sobtades.
A partir d’aquests resultats, els investigadors conclouen que l’ICNS no és un simple complement modulador del cervell, sinó un circuit integrat essencial per al rendiment cardíac i la supervivència de l’organisme. La investigació demostra que, mentre el grup Npy+ sosté l’activitat fisiològica quotidiana de repòs i recuperació, la xarxa Ddah1+ actua com un escut protector fonamental quan l’individu s’enfronta a exigències d’adaptació extremes.
Aquest avanç obri la porta a un canvi de paradigma en la medicina cardiovascular i en el disseny de teràpies de neuromodulació. Actualment, intervencions com l’ablació actuen sobre grans blocs de nervis cardíacs sense diferenciació cel·lular. No obstant això, el descobriment de marcadors genètics similars en neurones humanes suggereix que, en el futur, es podrien desenvolupar tractaments altament específics contra afeccions com la fibril·lació auricular o la mort sobtada.
