Un xicotet peix transparent permet crear el primer atles cel·lular complet d’un vertebrat adult
atlas celular, DigiFish, pez transparente, vertebrados, Whitehead Institute
9 de novembre 2026
Un equip d’investigadors del Whitehead Institute for Biomedical Research, vinculat al Massachusetts Institute of Technology (MIT), als Estats Units, ha elaborat el primer atles unicel·lular complet d’un vertebrat adult gràcies a l’estudi de Danionella cerebrum, un diminut peix pràcticament transparent que mesura aproximadament un centímetre de longitud. La investigació, dirigida per Kutay Deniz Atabay al laboratori de Peter Reddien, ha permés analitzar més de 600.000 cèl·lules per a identificar-ne els tipus, la localització i els patrons d’activitat genètica. Els resultats es van publicar el 29 d’octubre de 2026 en la prestigiosa revista científica Science, en l’estudi Whole-body single-cell atlas of an adult vertebrate, Danionella cerebrum.
Les característiques singulars de Danionella cerebrum, especialment la seua grandària reduïda i la transparència del cap, que permet observar-ne el cervell, el convertixen en un model excepcional per a la investigació biològica i neurològica. Per a elaborar l’atles, els científics han combinat la seqüenciació d’ARN de cèl·lules individuals i la transcriptòmica espacial, dos tècniques avançades que han fet possible estudiar l’expressió dels gens en cèl·lules procedents del cervell, la medul·la espinal, els ulls, els òrgans interns, les aletes i altres regions del cos. Esta metodologia proporciona una referència molecular detallada que resultaria molt més complexa d’obtindre en vertebrats de dimensions superiors.
Entre els descobriments més destacats, els investigadors han observat que les neurones situades en una mateixa regió cerebral solen compartir patrons d’activitat genètica semblants, fins i tot quan utilitzen neurotransmissors diferents. També han identificat indicis que determinades cèl·lules adultes conserven una espècie de memòria molecular de la seua ubicació dins de l’organisme. A més, els experiments realitzats després de provocar una lesió en una regió del cervell han permés estudiar la sorprenent capacitat regenerativa d’este peix: després d’una resposta immunitària inicial, les cèl·lules mare neurals contribuïxen a la producció i maduració de noves neurones, fet que afavorix la recuperació del teixit danyat.
Este atles constituïx una ferramenta de gran valor per a aprofundir en l’estudi de l’organització cel·lular, el funcionament del sistema nerviós, la regeneració dels teixits i l’envelliment, així com per a investigar els efectes de determinats tractaments o lesions sobre l’organisme. L’equip científic ha posat els resultats a disposició de la comunitat investigadora mitjançant DigiFish, una plataforma interactiva que permet explorar els diferents tipus de cèl·lules i la seua activitat genètica. Este avanç obri noves possibilitats per a comprendre els mecanismes biològics compartits pels vertebrats i estudiar com els teixits mantenen la seua estructura i es recuperen després de patir danys.
Font: Agència EFE.








