Una investigació de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) demostra que l’augment de la temperatura de l’aigua incrementa la toxicitat de determinats compostos químics presents en els plàstics i posa en risc petits organismes essencials per a l’equilibri dels ecosistemes marins.

El canvi climàtic i la contaminació per plàstics podrien representar una amenaça conjunta més gran del que es pensava. Un estudi liderat per investigadors de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) ha comprovat que les temperatures elevades potencien els efectes perjudicials de determinats additius químics utilitzats en la fabricació de productes plàstics. Els resultats, publicats a la revista científica Journal of Hazardous Materials, posen de manifest la vulnerabilitat del zooplàncton davant la combinació de contaminació i escalfament oceànic.

Per dur a terme la investigació, l’equip científic va estudiar exemplars de Centropages typicus, un petit crustaci molt comú al Mediterrani i a l’Atlàntic Nord. Els organismes van ser exposats a cinc substàncies químiques utilitzades com a plastificants i retardants de flama, tant per separat com combinades. Els experiments es van fer a dues temperatures diferents, 16 °C i 22 °C, per analitzar com influeix l’estrès tèrmic en la toxicitat d’aquests contaminants.

Els resultats van mostrar que, en augmentar la temperatura, calien concentracions més baixes de les substàncies estudiades per provocar efectes letals. Així mateix, l’exposició a mescles de contaminants en condicions de temperatura més elevada va produir alteracions fisiològiques i enzimàtiques que van afectar els mecanismes de defensa i desintoxicació dels organismes.

Aquest descobriment és especialment rellevant pel paper que tenen els copèpodes als oceans. Aquests animals diminuts formen part del zooplàncton i serveixen d’aliment a nombroses espècies marines, incloses les larves de molts peixos. Per això, una disminució de les seves poblacions podria tenir conseqüències en diferents nivells de la cadena alimentària i alterar el funcionament dels ecosistemes.

La investigació també planteja la necessitat de revisar els mètodes utilitzats per avaluar els riscos ambientals dels contaminants químics. Els autors assenyalen que estudiar-ne els efectes a temperatures constants pot oferir una visió incompleta del que passa en un oceà sotmès a onades de calor cada vegada més freqüents. Incorporar les condicions climàtiques a aquestes avaluacions permetria comprendre millor les amenaces que afronta la biodiversitat marina.

Font: Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC).